Potser el vídeo que us deixo avui ja el vaig deixar en alguna ocasió o potser algun altre del mateix artista, però... com ara mateix no ho sé pues voy a poner uno porque yo lo valgo!

 

Des que el vaig sentir per primera vegada em va atreure molt la seva música i de fet vaig trobar una crítica d'un concert seu a una revista especialitzada que penso reflexa molt bé el que és la música d'aquest paio. Aquí va la crítica. (Recomanació: llegir la crítica mentre s'escolta la música)

 

"En la calle hace frío. Sólo el viento atraviesa la niebla. Llegas a casa. Llenas la bañera. Tienes demasiados años y estas cansado. Apagas las luces del baño y dejas la del pasillo por si te pierdes en la oscuridad. Entras en el agua despacio. De fondo, suena Sigur Rós. Y dudas. Dudas si la mejor opción es dejarte morir y descansar al fin o brindar con vino blanco por lo vivido y lo que queda por vivir. Y la música te acompaña. En la melancolía y en la sonrisa. Y tú no entiendes nada de lo que canta Jónsi, mezcla de islandés y hopenlandish, un idioma inventado por él mismo. Y de Islandia sólo sabes que es una isla casi siempre nocturna, gélida, rodeada de agua y de ballenas. Pero nada importa. Escuchando a Sigur Rós no hay preguntas, mejor no pienses, déjate llevar.

De pronto, entiendes que estás en un concierto. Un concierto de agua caliente y luces frías, Al principio, durante unos minutos, ves todo a través de un velo. Los músicos a contraluz, grandes sombras. Cae el velo y, al fondo del escenario, abarrotan tus ojos proyecciones de paisajes borrosos, de texturas poco nítidas. Humo, luz y oscuridad. Jónsi canta andrógino y toca la guitarra eléctrica como si fuera un violín rodeado de unas violinistas celestiales. Los láser que recorren el escenario perforan la bruma que envuelve todo. Los temas evolucionan durante minutos, con calma, con intensidad. En la pantalla, rostros de muñecas con la mirada vacía. En el escenario, un silencio de minutos dentro de una canción. Entre el público, nadie respira, el silencio llena de sentido la explosión orquestal que lo sustituirá. Sigues flotando entre xilófonos, pianos de juguete, baterías y apuntes electrónicos. Se acerca el final. Cae el velo sobre el escenario. Los músicos vuelven a la confortble oscuridad, dejan de existir, sólo puedes intuir sus siluetas. Crescendo. Luces estroboscópicas empiezan a marcar un ritmo suave. Blancos. Texturas confusas al fondo. Más rápido. Amarillos. La batería manda. Rayos de luz entrecruzados. Rojos. Los violines gritan. La estroboscópica te enajena. Azules. Jónsi desgarra su voz y su eléctrica. Las imágenes y los sonidos se superponen. Todo se funde en un final impresionante, absoluto, infinito.

Sales del recinto siguiendo a los demás, despertando de un sueño en el que creíste flotar entre ballenas mientras escuchabas cantar a la aurora boreal y, con la mirada perdida entre la niebla, sólo puedes musitar la única palabra que has aprendido en islandés: gracias, Takk."

 

 

El tema que parla la crítica de la revista Guitarra Total em penso que és el que trobareu al final de la página (on solen estar sempre els vídeos), però també us deixaré aquest   http://es.youtube.com/watch?v=okLCurB1lJw

 

Espero que us agradi, tot i que veig que últimament els vídeos que deixo... en fin.

 

En aquest moment hauria de ser per la Barceloneta però... com són les coses que... en fin... no ha pogut ser.

 

 

Aprofito doncs per posar un video que des de que vaig sentir la cançó, no me la puc treure del cap. Espero que us agradi.

 

 La Habitación Roja - Por ti

 

 

 "En un mundo paralelo, tu y yo vamos de la mano"

 

Ultimament escolto molta música d'estils que no m'havien atret gaire en el passat.

Podria posar alguns exemples en el nou vídeo (ja els aniré posant) i espero que us agradin (recordo que a tú, Miriam et va agradar la cançó dels Facto Delafé ;-)   )

 

Bé, com he dit, ja aniré posant, pq com veieu la gent que entreu de tant en tant (moooolt de tant en tant com jo els ultims dies) em costa actualitzar aquest blog i més sabent que a alguns us dona problemes al entrar i al voler posar alguna cosa. En fin...

 

Avui poso una cançó que quan l'he escoltat m'ha agradat molt.

 

 

Espero que us agradi a tots i totes.

 

pd: No se si entres però si ho fas que sàpigues que va dedicada a tu.... Noelia

 

 

Dedicat al meu amic Xavi

 

 

Avui em decideixo a canviar una miqueta aquest espai.

Podria explicar que he hagut de portar el cotxe al taller pq un altra vegada les claus m'han fotut la jugada i pq resulta que la llumeneta

del control dels gasos d'escapament  volia que anés fent "trompicons" per la carretera,.....

 

Per sort els problemes ja estàn solucionats (previo desembolso de una cantidad de € para las arcas de Renault)

 

I dit això.... torno al tema de referència (el del títol).

Quan he arribat a casa he anat al conegut Youtube per veure algun vídeo de David Bowie i.... mirant mirant he acabat trobant la cançó

que deixo avui. He de dir que no l'havia escoltat mai i m'agradat força.

Com veureu el vídeo en sí no és cap vídeo, és només una imatge fixe, però el que conta és la música, oi?

 

Desitjo que us agradi

 

 

 

Escoltant la radio que hi ha en aquest blog (para amenizar la estancia  ), vaig trobant joietes dins del gènere smooth jazz.

Aquí us porto un petit exemple. Segur que us agrada!

 

 

 

 

 

No dubteu en comentar!  ;-)

 

Ahir va ser una nit molt especial. Vam anar al circ!!!! Però no a veure aquell espectàcle típic de circ amb lleons i tigres (quan era petit em van portar a veure allò i....  ).

 

El Cirque du Soleil està a Barcelona (fins al 29 d'abril) presentant aquest gran espectacle "Alegría". Realment és espectacular la posada en escena, els vestits, maquillatge, personatges, música (en directe),...

 

La foto que veieu és abans d'entrar a veure el show. Hi havia una carpa tipo merchandising i vam estar "fisgonenado" una mica.

 

Una petita mostra d'"Alegría".

 

 

 

Avui us deixo un joc bastant adictiu on heu d'explosionar boletes, si si....

 

Són 12 nivells. Sort!!!

 

La meva puntuació: 251  .... i la vostra??

 

 

 

Potser alguns de vosaltres llegiu aquesta entrada pensant trobar alguna cosa... que no us trobareu. Ohhhhhh

 

Mai he sigut molt aficionat a veure curtmetratges (em costa feina veure pelicul·les d'hora i mitja...) però ultimament m'estic com aficionant.

Avui he vist el curt que dòna nom a aquesta entrada; Las tetas más bonitas del mundo.

No es que la història en sí m'hagi entusiasmat, però si els personatges. M'agraden els personatges amb, diguessim, móns interiors intensos, de gent que busca si més no evadir-se de la realitat en el seu "petit món".

 

Bé, espero que veieu el curt i així entendre el que vull dir.

 

pd: aviso que el curt dura 20 minuts (no és tant, no us feu enrera per això!!)

Edito: canvio el títol de la entrada ja que al senyor "space" no li agrada que posi "tetas" al títol.

 

 

 

 

Actualitzo i poso un video dels Facto Delafe

 

 

Veient que el tema video no te gaire bona rebuda, doncs paso de fer-ho "setmanalmet" a fer-ho "quanemvinguibé" i ara és uno de esos momentos. Deixo un video amb molta carga eròtica entre dos grans personatges, P.J. Harvey & Nick Cave.

 

(al final d'aquesta pàgina)

 

Espero que us agradi.

 

 

 

Segurament molts de vosaltres heu sentit el famos Canon in D de Johann Pachelbel (segur que sí). Com veureu en el video que us poso aqui, la successió de notes (o acords) que té aquest tema és prou coneguda, o millor dit, prou utilitzada en la música actual. D'acord que dins de la tonalitat major, les posibilitats de combinar acords doncs no seria gaire extens, i suposo que por eso moltes de les cançons que podem escoltar avui dia sempre ens sonen igual,etc etc...

Bé, us deixo el video, veureu de qué nassos estic parlant, jejej

 

pd: el video està traduït i... personalment em vaig riure una estona, vaya, que me hizo gracia.

pd2: Felicitaciones por las 200 visitas  (si no em felicito jo.... que em queda? ;-)  )

 

 

Salut.

 

 

Dilluns, inici de setmana i aniversari. (ja en sumem 27)

 

 

pd: Avui també hi ha canvi de video, aquesta setmana poso una cançó dels Sexy Sadie,"A scratch in my skin", espero que us agradi tan com m'agrada a mi. La podeu trobar abaix de tot d'aquesta mateixa pàgina.

 

Salut!!!

 

 

A SCRATCH IN MY SKIN

Staring at the girl next door
I am trying to know
She and i could see the light
... if only she tried...

Friends are talking in the hall
Trying to know it all
Smiling at the way she shines
like a star in the night

Scratching my skin i feel so well
A scratch in my dreams ...her nails so well
Scratching my skin burned by the sun
You take me home

Looking for a place to hold
To hold on to you
Similing at the way she shines
the stars in the night

Paying more than I can afford
Friends just want to know
But now she wind me up inside
The sun in the sky

Scratching my skin i feel so well
A scratch in my dreams ...her nails so well
Scratching my skin burned by the sun
You take me home

Should i wait the sunset, to go out and find her....i am shy
Should i keep on waiting , for the day i met her...to cry so loud

 

 

Aquest dies he estat escoltant molta música, molta de la que ja tenia i volia recordar i altres coses noves. Una de les cançons que m'han... enganxat podriem dir és la que dóna títol a aquest comentari. Bueno, us deixo per si la voleu sentir i tal.

Salut.

 

http://www.youtube.com/watch?v=48cTUnUtzx4  (Versió Billie Holiday)

 

 

Gloomy Sunday

 

Sunday is gloomy,
My hours are slumberless
Dearest the shadows
I live with are numberless
Little white flowers
Will never awaken you
Not where the black coaches
Sorrow has taken you
Angels have no thoughts
Of ever returning you
Wouldnt they be angry
If I thought of joining you?

Gloomy sunday

Gloomy is sunday,
With shadows I spend it all
My heart and i
Have decided to end it all
Soon therell be candles
And prayers that are said I know
But let them not weep
Let them know that Im glad to go
Death is no dream
For in death Im caressin you
With the last breath of my soul
Ill be blessin you

Gloomy sunday

Dreaming, I was only dreaming
I wake and I find you asleep
In the deep of my heart here
Darling I hope
That my dream never haunted you
My heart is tellin you
How much I wanted you
Gloomy sunday

 

 

Aquesta setmana tenim.... Andy Timmons - Cry for you

 

 

 

 

 

Dilluns toca canvi de video, aquesta setmana passada heu pogut veure el Blues de Gary Moore. En aquesta setmana que comença posarem un tema de Bruce Springsteen..... Darkness on the edge of town.

 

Fins la setmana que ve!!!!

 

 

 

Durant tota aquesta setmana heu pogut veure a un dels grans personatges del blues (Eric Clapton - Old Love). Per aquesta setmana recuperem a un altre gran bluesman, en aquest cas és tracta del senyor Gary Moore amb la cançó Parisienne walkways. Espero que us agradi. Recordeu que el video estarà posat durant una setmana!!!

Segurament tots vosaltres heu vist i gaudit del concert homenatge a Freddy Mercury que es va fer a l'estadi de Wembley l'any 1992 (como pasa el tiempo). Entre tots els artistes que van sortir a escena, 2 varen ser els que van cantar aquesta cançó, Annie Lennox (eh, Carme?) i David Bowie (gràcies Noelia per fer-me escoltar en Bowie). Bé, vamos a lo que vamos que ya me caigo de sueño; Us deixo el video de el que vindria a ser el ensayo de la cançó.

 

 

I aquí, el resultat final !!!!

 

 

 

Bona Nit a tothom!!!!

I love this song .

 

 

Slipping Away (Jagger/Richards)

Guess it's just another dream
That's slipping away
Each time I fall asleep
It seems I'm just drifting away
Just as you have touched my heart
babe I wake and we're apart, yeah
And it's slipping away

Here comes just another day
That's drifting away
Every time I draw a breath
It's dying away
First the sun and then the moon
One of them will be around soon
Slipping away
Slipping away

Drifting away
Slipping away

Just as you have touched my heart
I wake up babe and we're apart
It seems we're slipping away
Slipping away
Slipping away

All I want is ecstacy
But I ain't getting much
Just getting off on misery
It seems I've lost my touch

Well it's just another song
But it's slipping away
Well we didn't sing it long
'Cos it's fading away
First the sun and then the moon
One of them will be round soon
Slipping away
Slipping away
Slipping away

 

Link: http://www.youtube.com/watch?v=KQXl5KCqWAk

Fa un temps la meva amiga Carme em va explicar que havia vist una pel·licula on el protagonista cada dia a la mateixa hora feia una fotografia des de la porta del seu establiment comercial. Recordo que em va comentar que estaria prou bé poder fer una cosa semblant, seria com una bateria d'imatges on de fet no hi hauria cap protagonista, simplement imatges agafades cada dia des del mateix lloc.

La idea em va agradar molt, la veritat. Però es presentava un problema ja que seria dificil fer una foto cada dia des del mateix lloc i a la mateixa hora. Després de rumiar-ho un altre dia, es va decidir fer una fotografia cada dia i a la mateixa hora, l'únic que canvia és el lloc (allà on siguem en aquell moment).

Les imatges agafades són fotos d'allò que veiem en aquell moment del dia, el que tenim a davant nostre per tant no cal que sigui una foto maca, ben posada, ben il·luminada,... simplement és el que veiem.

 

Despres de l'explicació, us deixo les 2 direccions on podeu veure aquestes i moltes més fotos.